Observació lingüística 2: els límits de l’estàndard
L’estàndard no té una forma única, com hem vist. També hem parlat de diferents àmbits: general, restringit… Visioneu l’entrevista a l’alguerès Claudio Sanna (a sota) i un cop ho hagueu fet, mireu de dir quan un parlar és estàndard i quan deixa de ser-ho. Quin factor creieu que és determinant per posar-ne els límits?
Deixeu les vostres reflexions en forma de comentari a sota de tot d’aquesta pàgina (mireu de cenyir-vos a un màxim de 4 línies).
Observació lingüística 1: fragment del programa de Tv3 El Club
Pràctica – Escriviu un text de 100 paraules que contingui els següents conceptes: català estàndard, català col·loquial, argot de les noves tecnologies, bloc oriental, bloc occidental.
http://www.tv3.cat/videos/1025849/La-gent-gran-i-la-musica
Observació de Dialectes
Encetem la secció amb vídeos d’alguns músics, una escriptora i un telenotícies que exemplifiquen cada un dels sis grups dialectals que estudiarem:
Rossellonès
Central (barceloní)
Balear (mmallorquí oriental)
Alguerès
Nord-occidental (tortosí)
Valencià
Bon dia,
Ahir repassant dialectes vam llegir part d’una cançó del grup Ja t’ho diré (Balear). El seu cantant, en Cris Juanico, acaba de treure un Cd en solitari, es diu Pedres que rallen (rallar vol dir parlar). Us annexo l’adreça on podreu veure el videoclip de la cançó Pedres que rallen. Com sentireu, el dialecte d’en Cris és menorquí. Us animo a veure’l i a sentir la resta del Cd, totes les cançons estan molt bé. Si voleu més informació podeu accedir al seu facebook : http://www.facebook.com/CrisJuanicoMusic
http://www.youtube.com/watch?v=htAbPbx85sQ
Bon cap de setmana.
Bonica, la cançó… Qui pogués perdre’s per Líthica, i fer després una volteta per Ciutadella i sentir rallar en menorquí…
Realment he trobat molt bonica aquesta cançó. He buscat la resta de la lletra i m’ha entusiasmat. És aquesta:
Peuades damunt s’arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc.
Me’n tornaria a anar
més enfora que mai.
No tenc por de somiar
que me perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigu
sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despuats,
com a dues gotes d’aigu
a ses cales del Pilar.
Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
Lletra: S. Saurina, M. Soler i J. Moll