EXPOSICIÓ LA MAR DE LLENGÜES. PARLAR A LA MEDITERRÀNIA

S’ha instal·lat a Can Ricart l’exposició La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània. És interessant assistir-hi, ja s’hi expliquen de manera molt gràfica situacions que exemplifiquen conceptes com llengua minoritzada, diglòssia, substitució lingüistica, etc. Se’n pot fer una visita virtual.

Com funciona el VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA?

10 hores (1h/setmana), una parella lingüística i una mica de ganes de parlar… Vegeu-ho vosaltres mateixos mirant els capitols de la sèrie 10 cites de tv3.

Cliqueu: 10 cites

22 Responses to “Extres”


  1. 1 Maria Antònia 7 Març 2010 a les 19:03

    El parlar de la gent gran
    En fer la visita virtual a l’exposició La Mar de Llengües m’ha cridat l’atenció una frase sobre la desaparició de la riquesa lingüística del parlar de la gent gran a causa d’intrusions d’altres llengües. Penso que hi ha molta raó en aquesta frase. Quan parlo amb la meva mare me n’adono que, malgrat aquestes intrusions fruit de la vida quotidiana fa servir moltes paraules, expressions i frases fetes que ja no acostumem a utilitzar els de generacions més joves. És quan penso que no puc deixar escapar aquests moments i que he d’absorbir totes aquestes classes pràctiques per col•laborar a que no es perdi definitivament la riquesa de la nostra llengua.

    Maria Antònia

    • 2 Mireia 8 Març 2010 a les 13:21

      La reflexió és bonica. Amb quins termes sociolingüístics ho lligaries? Quines poden ser les causes de l’empobriment d’una llengua? Vegeu la nota sobre unes persones ben conegudes que van denunciar aquest fet l’any passat:
      http://www.radiocatalunya.ca/noticia/12194/

      • 3 Maria Antònia 8 Març 2010 a les 23:26

        Penso que hi podríem lligar diferents termes sociolingüístics que tenen molta relació entre ells. Començaria pel terme més evident: conflicte lingüístic com a conseqüència de la superposició entre una llengua imposada i una altra pròpia d’una comunitat. Per tant, el contacte entre aquestes llengües fa que una d’elles comenci a ocupar l’àmbit d’ús de l’altre. Aquesta situació pot desencadenar en una substitució lingüística, o bé en una normalització, cosa que dependrà de la força que puguem fer nosaltres com a parlants.

        Crec que una de les causes que més contribueix a l’empobriment d’una llengua és la interferència d’una altra, és a dir deixar d’utilitzar paraules genuïnes d’una parla per altres que no li són pròpies o que adapta. Comparteixo opinió amb l’escriptor Quim Monzó quan parla dels mitjans de comunicació com un dels principals responsables de l’empobriment del català, perquè realment aquests tenen molta inflència en la societat actual, però en canvi discrepo amb la seva idea de donar-ho tot per perdut. Crec que, amb més motiu, ens hi hem de posar amb més ganes i forces !!!

  2. 4 Eva 7 Març 2010 a les 21:56

    Els serveis públics
    Són moltes les persones que quan travessen les portes d’edificis oficials han de canviar de llengua a molts països de la mediterrània.
    Crec que a Catalunya passa el mateix. Malgrat que hi ha dues llengües oficials a l’administració no s’acostumen a trobar impresos en castellà, i a molts altres serveis s’ha de parlar en castellà perquè els llocs de feina els ocupen persones de fora de Catalunya que no coneixen el català.
    Trobo que és feina de tots que el bilingüisme social sigui real.

  3. 5 Mª Luz 7 Març 2010 a les 23:51

    Vull comentar el cas de l´occità com a exemple de llengua minoritària. Tot i que va ser una de les llengües més importants durant l´Edat Mitjana, actualment és parlada per mig milió de persones repartides entre quatre estats. L’occità també ha patit un procés de minorització lingüística per la superposició del francès com a llengua uniformadora de l´estat centralitzador.
    Crec que totes les llengües que estan en aquesta situació desapareixeran en un futur, ja que no tenen reconeixement legal i estan sotmeses als poders estatals.

  4. 6 Jonatan 8 Març 2010 a les 12:44

    Observant el mapa de llengües de la Meditarrània m’ha sobtat que és en la banda nord d’aquest mar on es concentren la majoria de les vint-i-quatre llengües diferents que s’hi parlen, mentre que en la sud només en trobem una, l’àrab.
    Creieu que la latitud i com a conseqüència el clima, poden influir en la capacitat que una llengua té d’evolucionar i originar-ne unes altres? L’exemple és clar: el llatí ha set capaç d’originar diverses llengües romàniques. En canvi, l’àrab, tot i les variants dialectals que té, manté una varietat estàndard que permet comunicar a 152.180.000 persones.

    • 7 Mireia 8 Març 2010 a les 14:09

      El que sembla clar és que parlem d’una llengua amb molts milions de parlants, és a dir, una llengua majoritària. Sobre la relació de la unitat de la llengua amb el clima, és una reflexió original! Crec que sobre tot plegat, podem trobar pistes aquí…

      http://www10.gencat.net/pres_casa_llengues/AppJava/frontend/llengues_detall.jsp?id=75&idioma=1

      fixeu-vos que explica que hi ha un àrab oral amb parlants de dialectes que no s’entenen entre ells, però que hi ha un estàndard modern que s’ensenya a les escoles, que s’usa als mitjans… Penseu que la unitat lingüística pot estar lligada també a la voluntat dels pobles de sentir-se part d’aquesta unitat?

    • 8 navind 8 Març 2010 a les 22:59

      Quan la llengua majoritària està minoritzada
      ——————————————–

      Veient l’exposició m’he adonat que, a vegades, la llengua oficial d’un país no és gaire la més parlada per la seva població, com és el cas de l’àrab al Marroc. La gent del carrer parla més l’amazic, però no el pot utilitzar per a escrits oficials.
      Al meu país, a les illes Maurici passa una cosa similar. El crioll, que és la llengua vehicular per a totes les comunitats, està minoritzat a favor de l’anglès i del francès perquè aquestes són llengües europees i tenen un pes més important al món.

  5. 9 Núria 8 Març 2010 a les 13:04

    A mi una de les coses que m’ha cridat més l’atenció és el fet que hi hagi persones grans emigrants que no entenen als seus néts que parlen en una llengua desconeguda per a ells. És un exemple de monolingüisme. Per una banda, perquè es tanquen en el seu idioma, en el seu cercle familiar i amics del seu país i no s’integren en la societat. D’altra banda, els seus néts van a l’escola, aprenen, parlen i es relacionen amb la gent del país i gairebé no poden aprendre l’idioma dels seus avis. I això, no només passa amb els estrangers, sinó també amb gent del país que no entén els seus néts que parlen en català.

  6. 10 Carme 8 Març 2010 a les 20:32

    Visitant aquesta exposició, he trobat especialment significatiu
    el fet que molts infants fan l’aprenentatge en una llengua diferent a la seva materna. Ni tan sols s’ensenya com assignatura, com succeeix amb el cors o l’occità. És un clar exemple de minorització lingüística. Crec que la principal identitat d’un poble és la seva llengua. Per això, considero molt important que es defensi la llengüa pròpia i que es facin servir tots els mitjans per aconseguir que no es perdi.

  7. 11 Elena 8 Març 2010 a les 21:00

    COMENTARI EXPOSICIÓ “LA MAR DE LLENGÜES”
    Aquesta exposició ens mostra la diversitat cultural a través de la llengua. També ens ensenya el mestissatge que s’ha anat configurant al llarg del temps entre tots els pobles del Mar Mediterrani. Tot això ens fa veure com en som de diferents i al mateix temps com en som de semblants.

    DIGLÒSSIA I LLENGUA MINORITZADA
    Un lloc on es produeixen aquests dos factors sociolingüístics és l’Illa de Sardenya. S’hi parlen tres llengües : català (dialecte alguerès), sard i italià. Hi ha diglòssia entre l’italià (llengua A) i les altres dues: català i sard (llengües B). Per tant, el català i el sard són llengües minoritzades.

  8. 12 EVA 10 Març 2010 a les 17:36

    Malgrat la diglòssia, el conflicte lingüístic o la coexistència de diverses llengües en un mateix Estat sense conflicte lingüístic com és el cas suís, em resulta curiós la gran quantitat de llengües que conviuen al món. Penso que la funció d’identitat d’un poble envers la seva llengua és tant important com la funció d’eina de comunicació.

  9. 13 xavier pérez 10 Març 2010 a les 18:54

    Em crida molt l´atenció que la llengua de signes no sigui universal. (Com el Braille). Jo sóc mestre d´educació especial i tinc alumnes sords de diferents països. A causa d´això em costa molt comunicar-me amb ells, ja que jo vaig aprendre la llengua de signes català, i no la puc aplicar a aquests alumnes.

    Penso que seria molt positiu crear una llengua de signes universal.

    • 14 Maria Antònia 11 Març 2010 a les 11:43

      Jo també pensava que el llenguatge de signes era universal, equiparable al que hauria d’haver estat l’Esperanto. Però la veritat és que si et poses a pensar una mica, no té gaire lògica, perquè suposo que un sistema de signes s’ha de basar en un sistema lingüístic i verbal, i evidentment l’entorn cultural i social en el qual s’utilitza segur que també hi juga un paper molt important.

  10. 15 Carles 10 Març 2010 a les 23:33

    La identitat cultural i lingüística

    El que més m’ha cridat l’atenció en fer la visita virtual, és comprovar que hi ha llengües minoritàries amb la denominació d’oficials i reconeixement internacional, en països on el nombre de parlants de l’idioma és molt inferior al nombre de parlants del català. Aquest és el cas de l’eslovè, per exemple, amb 1.850.000 parlants, enfront del català, amb 9.000.000 de parlants.
    Personalment, penso que el nombre de parlants no hauria d’influir en la oficialitat d’una llengua, però és evident que pel que fa als àmbits social i polític n’és un fet determinant. Per tant, aquesta paradoxa, només es pot explicar per l’intent continuat de substitució lingüística que ve practicant des de fa segles l’estat espanyol per imposar el castellà com a idioma majoritari i únic.
    Si tenim en compte que la llengua és un tret inseparable de la identitat social i cultural dels pobles naturals de la mediterrània i de la resta del món, hauria de ser també un dret i un deure dels països amb llegües majoritàries, protegir aquesta realitat.
    Tots els esforços de signe contrari, són hereus directes d’una mentalitat primitiva, que es creu amb el dret d’imposar per la força allò que és connatural a l’espècie humana: tenir una forma pròpia d’expressar-se, comunicar-se i relacionar-se.

  11. 16 Carmen 14 Març 2010 a les 21:55

    El projecte de Linguamón m’ha semblat força interessant. Tots els conceptes que s’aborden estan explicats convenientment.
    No obstant això, hi ha un argument per tal de donar suport a l’aprenentatge d’altres llengües: “el coneixement de llengües t’obre portes” amb el qual no estic d’acord. quines portes?, és l’argument perfecte per aprendre anglès, llengua majoritària. Els donen la raó als meus amics d’Osca que em recriminen que què faig aprenent una llengua minoritària, el català.

    Un altre punt és la importància de la immersió lingüística, la qual trobo fonamental per aprendre llengües. Jo tinc un exemple d’això: el meu nebot tota la vida aprenent anglès i va estar un any a París amb un Erasmus sense cap problema, el meu germà tota la vida aprenent francès i va estar treballant a Nova York 6 anys, ara és a Tòquio amb la seva dona japonesa. Quina llengua li obrirà les portes?

  12. 17 Francesca 15 Març 2010 a les 22:49

    L’exposició Lar Mar de Llengües ens aporta molta informació que ens permet reflexionar sobre l’estat i l’evolució de les llengües de la Mediterrània.
    L’exemple de l’hebreu ens permet observar com la tenacitat i la voluntat dels parlants d’una llengua poden fer que aquesta revisqui i millori la seva situació com a llengua activa. Així doncs, la nostra forma d’actuar i la nostra determinació marcaran els camins del procés evolutiu de la nostra llengua. Per aquest motiu és important fer una reflexió individual i col·lectiva d’allò que volem per a la nostra llengua.

    • 18 Mireia 15 Març 2010 a les 23:14

      Efectivament, pel que fa l’hebreu parlem de llengua revifada o recuperada, un cas únic al món.

      Vegeu-ho aquí:
      http://www10.gencat.net/pres_casa_llengues/AppJava/frontend/llengues_detall.jsp?id=78&idioma=1

      Fixeu-vos en en nombre de parlants i oficialitat. Compareu-ho amb el català.

      Quina diferència hi ha entre una llengua recuperada i una de normalitzada?

      • 19 Maria Antònia 17 Març 2010 a les 11:41

        Entenc llengua recuperada i llengua normalitzada com dos conceptes molt lligats, que avancen paral·lelament. A partir de la recuperació d’una llengua, comença la seva normalització. Aquesta normalització és un procés històric més o menys llarg, que perquè sigui possible, és necessari tenir consciència i capacitat lingüístiques per tal de dur a terme l’aprenentatge i ús de la llengua. Crec que la normalització ha de ser entesa com una actitud de tota la comunitat lingüística i la seva voluntat col·lectiva ha d’estar enfocada cap a la lluita i la resistència a desaparèixer. Una vegada aconseguit això és quan els polítics han de portar a terme la seva feina i acceptar els resultats de tot el procés.

  13. 20 Lola 16 Març 2010 a les 18:39

    Renunciar al binlingüisme o plurilingüisme significa optar per un empobriment cultural, especialment important quan allò que s’abandona és la llengua pròpia. Visitant l’exposició la Mar de llengües, Parlants d’aquí i d’allà, he recordat dos casos que em van sobtar molt: un amic català que no va transmetre la seva llengua a les seves filles perquè es van establir a N.Y. i una dona anglesa que no ha parlat anglès als seus fills nascuts a Catalunya. Per a mi, això significa renunciar a una de les riqueses personals més preades.


  1. 1 Acta sessió 3-3-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 3 Març 2010 a les 23:08
  2. 2 Acta sessió 4-3-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 5 Març 2010 a les 11:13

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s





%d bloggers like this: