Observació lingüística 2: els límits de l’estàndard

L’estàndard no té una forma única, com hem vist. També hem parlat de diferents àmbits: general, restringit… Visioneu l’entrevista a l’alguerès Claudio Sanna (a sota) i un cop ho hagueu fet, mireu de dir quan un parlar és estàndard i quan deixa de ser-ho. Quin factor creieu que és determinant per posar-ne els límits?

Deixeu les vostres reflexions en forma de comentari a sota de tot d’aquesta pàgina (mireu de cenyir-vos a un màxim de 4 línies).

Observació lingüística 1: fragment del programa de Tv3 El Club

Pràctica –  Escriviu un text de 100 paraules que contingui els següents conceptes: català estàndard, català col·loquial, argot de les noves tecnologies, bloc oriental, bloc occidental.

http://www.tv3.cat/videos/1025849/La-gent-gran-i-la-musica

Observació de Dialectes

Encetem la secció amb vídeos  d’alguns músics, una escriptora i un telenotícies que exemplifiquen cada un dels sis grups dialectals que estudiarem:

Rossellonès

Central (barceloní)

Balear (mmallorquí oriental)

Alguerès

Nord-occidental (tortosí)

Valencià

7 Responses to “Observa”


  1. 1 Francesca 28 Mai 2010 a les 9:15

    Bon dia,

    Ahir repassant dialectes vam llegir part d’una cançó del grup Ja t’ho diré (Balear). El seu cantant, en Cris Juanico, acaba de treure un Cd en solitari, es diu Pedres que rallen (rallar vol dir parlar). Us annexo l’adreça on podreu veure el videoclip de la cançó Pedres que rallen. Com sentireu, el dialecte d’en Cris és menorquí. Us animo a veure’l i a sentir la resta del Cd, totes les cançons estan molt bé. Si voleu més informació podeu accedir al seu facebook : http://www.facebook.com/CrisJuanicoMusic

    Bon cap de setmana.

    • 2 Mireia 28 Mai 2010 a les 11:05

      Bonica, la cançó… Qui pogués perdre’s per Líthica, i fer després una volteta per Ciutadella i sentir rallar en menorquí…

  2. 3 Maria Antònia 28 Mai 2010 a les 13:40

    Realment he trobat molt bonica aquesta cançó. He buscat la resta de la lletra i m’ha entusiasmat. És aquesta:

    Peuades damunt s’arena.
    Si véns, em trobaràs
    ballant de puntes
    damunt d’aquesta roca
    i tu per jo et tornaràs loca.

    Viatjarem amb un cavall alat,
    aquest vespre silenciós,
    cap a racons inexplicables, deserts,
    salvatges.
    Esperarem sa nit.

    Vaig anar a trobar camins de foc.
    Me’n tornaria a anar
    més enfora que mai.

    No tenc por de somiar
    que me perdré pes camí
    o que no tornaré mai més.

    Jo no sé de quina banda bufarà.
    Sa sínia perd aigu
    sempre amb es peus banyats.
    Tenim pedres entre ses ungles,
    ben pops i despuats,
    com a dues gotes d’aigu
    a ses cales del Pilar.

    Te cantaré as capvespre,
    t’estimaré a sa matinada,
    te donaré fruit
    i te menjaré a besades.

    Lletra: S. Saurina, M. Soler i J. Moll


  1. 1 Acta sessió 13-12-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 13 gener 2010 a les 14:18
  2. 2 Acta sessió 14-1-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 15 gener 2010 a les 10:56
  3. 3 Acta sessió 5-2-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 5 febrer 2010 a les 11:54
  4. 4 Última sessió 1-6-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 2 Juny 2010 a les 12:55

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s





%d bloggers like this: