Per als dubtes no resolts a classe, per als dubtes mentre repasseu, per als dubtes abans de l’examen. Per intercanviar informació: enllaços interessants, etc.
Participeu-hi mitjançant el formulari de comentaris més avall.
43 Respostes to “Pissarra”
- 1 Retroenllaç en 19 febrer 2010 a les 14:35
- 2 Retroenllaç en 5 Març 2010 a les 11:13
- 3 Retroenllaç en 19 Març 2010 a les 12:40
Bloc del curs de llengua 
Tal com hem quedat avui al final de la classe, et deixo el vincle de l’article que vaig escriure a l’Avui Digital.
A l’article no posa la data, però em sembla que el vaig escriure
l’agost de 2007.
http://www.avui.cat/cat/notices/2007/09/el_lector_informa_presa_de_pel_del_bicing_5225.php
Arreveure,
Carles
Pd. Com no sé molt bé el funcionament d’aquesta pissarra, també l’he posat a la casella on posa lloc web.
Gràcies, Carles, per l’enllaç. Veig que vas enviar el comentari de seguida, però no me n’havia adonat perquè havia anat al correu brossa directament. Ara ja està resolt i tenim un exemple REAL de carta al director. Si algú més n’hi han publicat alguna, que no dubti a enllaçar-la!
Mieia,
Jo crec que la paraula “estenallada” no té la accepció que suggereix el llibre:
Pàg. 129 de Josafat ed. Barcanova
“Fineta, estenallada(51) al seu costat, inmensament freda. . .
(51)Estesa
Al DIET m’ho confirma:
estenallar
tenallar
1 1 v. tr. [LC] Agafar amb les tenalles.
1 2 v. tr. [LC] Torturar (algú) pessigant-lo fortament amb unes tenalles.
1 3 v. tr. [LC] Agafar fort (algú o alguna cosa) amb les mans, les cames, un instrument, etc.
2 tr. [LC] Fer sofrir moralment.
Gràcies
Recomano un llibre de català de text. CURS PRÀCTIC DE REDACCIÓ : Imma Amadeo, Jordi solé.Editorial Columna Està bastant bé ja que és comenta com redactar i a més a més parla de temes gramaticals bàsics de Català. El problema és que pertany a l´any 1996, no és molt modern.
Està molt bé, Xavier. El podràs dur a classe per fer-li una ullada?
Hola, recomano un altre llibre molt interessant per a redactar correctament i per expressar la informació de manera coherent. El seu títol és La cuina de l’escriptura de Daniel Cassany, Editorial Empúries, Barcelona, 1993.
Respecte a dipsomania:
Diccionari de sinònims de l’Avui
dipsomania
adj.
embriac, begut, borratxo*, embriagat, ebri, alcoholitzat, envinat, barraler, torrat, pitof, trincó, calent de cap, buidaampolles, pet, alcohòlic.
DIEC 2
dipsomania
f. [MD] Desig morbós d’ingerir begudes alcohòliques.
dipsòman -a
adj. i m. i f. [MD] Que pateix de dipsomania.
Efectivament, Carmen, en el diccionari de sinònims de l’avui (http://www.avui.cat/cat/diccionaris.php) diu això que apuntes, però hem de tenir clar, que, tal i com tu també apuntes, i diu el DIEC, l’adjectiu és dipsòman, aquell qui té un desig malaltís de veure alcohol. Crec que és concepte una mica diferent d'”anar begut”.
Sigui com sigui és apassionant aprendre paraules noves.
El boca-orella
Font DIEC
No hi ha entrada
Font GREC
boca-orella
m Transmissió o difusió oral d’una notícia, una informació, etc., directament d’una persona a una altra. Algunes novel·les triomfen gràcies al boca-orella.
Font RAE
andar de boca en boca una noticia o un asunto.
1. loc. verb. Saberse de público, estar divulgado.
de boca en boca.
1. loc. adv. Dicho de propagarse una noticia, un rumor, una alabanza, etc.: De unas personas a otras.
Aquest matí, per casualitat, he vist l’entrevista que Josep Cuní ha fet a Joaquim Maria Puyal al programa “Els Matins” de TV3. He trobat tota l’entrevista molt interessant a més d’entretinguda. Han parlat, entre molts altres temes, de la llengua i per això us poso l’enllaç.
http://www.tv3.cat/videos/2752630/Puyal-reflexiona-sobre-la-televisio-davui
Trobo que són dos grans mestres de la comunicació. Espero que us agradi.
Beceroles
Trobar-se a les beceroles…d’alguna activitat . Aquesta és una paraula que m’agradava però mai, fins aquest curs, m’havia animat a escriure-la i em vaig trobar que no sabia com fer-ho. La Mireia, a classe, m’ho va dir (ve d’aprendre l’ABC de qualsevol cosa) i aquí us la trameto per si de cas mai la voleu fer servir:
DIEC 2
1 f. pl. [LC] [PE] Llibre, cartell, per a aprendre les lletres.
2 f. pl. [LC] Primers rudiments d’una ciència, d’un art. Encara li costa de sumar: és a les beceroles del càlcul.
Si voleu practicar per l’examen us recomano el llibre:
“10 exàmens de Nivell D de català” Barcelona, Ed. Teide, 2009
http://www.editorialteide.es/cat/fitxa_llibre.asp?IdLibro=2524
Són exàmens que segueixen l’estructura dels de la Junta Permanent de Català, però és un exercici que va molt bé per anar estudiant i practicant. A més, cada prova s’acompanya amb el seu corresponent solucionari que permet l’autocorrecció.
Jonatan,
Has fet una capçalera d’allò més pinxa i molt encertada.
Felicitacions
Font Optimol
Presentar
Col·lecció “Criteris Lingüístics” de la Secretaria de Política Lingüística
Àrea temàtica
Tothom qui hagi estat convocat s’ha de presentar. Notícies per als/per a les usuaris/àries abonats/ades a totes les sessions Tots/totes els/les convocats/ades s’han de presentar. […]
D’acord amb l’esmentat article, la querella s’ha de presentar sempre per mitjà d’un procurador o una procuradora amb poder bastant i subscrita per un lletrat o una lletrada, i ha de contenir la informació següent: 1r. […]
Ej. El procurador va presentar el recurs al jutjat.
El procurador l’hi va presentar fora de termini.
PRESENTAR-SE
Doncs sí, presentar-se, verb pronominal, en el sentit de comparèixer està recollit en el DIEC2 i també en aquesta entrada del Diccionari de l’Enciclopèdia: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0108790.
Sembla que sí, segons el diccionari de l’Enciclopèdia, manllevar ve del llatí: manu levare ‘treure de la mà o del poder’. Dit d’una altra manera: robar
També té altres accepcions:
Fer-se prestar, demanar en préstec. Li vaig manllevar diners.
Treure per a si quelcom d’un altre. La Lluna manlleva la seva claror al Sol.
No puc deixar de recomenar-vos aquest acte.
Demà, dimecres 19 de maig
«De narració i versos. Novel·listes al voltant de la poesia»
A les 19.00 h
Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda (c. de les Camèlies, 76-80)
Autors participants:
Emili Teixidor
Albert Sánchez Piñol autor de “Pell Freda”, llibre recomenat a classe
Maria Barbal
Eduard Sanahuja autor del qual vaig recomenar “Compàs d’espera” (presentador)
Escriptors amb una llarga trajectòria que no han publicat mai poesia. Però n’escriuen? Quina relació tenen amb el gènere poètic? Quins poetes actuals llegeixen? El poeta Eduard Sanahuja parlarà amb Emili Teixidor, Albert Sánchez Piñol i Maria Barbal, tres novel·listes de gran prestigi de les lletres catalanes, per mirar de resoldre aquestes preguntes i per conversar sobre poesia i poetes.
dins del cicle Barcelona Poesia
Hola Mireia,
t’envio el text que jo havia preparat de Ramon Llull (sobretot la primera part). La part de les obres he aprofitat la del grup del Navind
Ramon Llull
Ramon Llull va néixer a Mallorca l’any 1232 sota el regnat de Jaume I, en un context històric marcat per l’expansió de la Corona catalanoaragonesa. Fill d’una família benestant, després de trenta anys de vida cortesana se sentí cridat per Déu i es proposà d’encaminar la seva vida cap a un projecte únic en el qual es basa l’Art lul•liana.
Tot i que va utilitzar en els seus escrits el català, el llatí, l’àrab i l’occità, va ser el primer que va escriure sobre ciència, teologia, astronomia, poesia, medecina, etc. en català. És per aquest motiu que és considerat el pare del català literari.
Va escriure més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència (Arbre de sciència, Tractat d’astronomia), d’educació (Blanquerna), de mística (Llibre de contemplaciót), de gramàtica (Retòrica nova) i novel•les (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties).
Em sembla una bona alternativa. Amplies una idea fonamental: que és el primer a utilitzar el català per parlar de temes “seriosos”, cosa que fins llavors només s’havia fet en llatí. La seva aportació ha donat molt de prestigi a la llengua i cultura catalanes.
hola que tal. mira tinc uns quants dubtes del simulacre de prova; per exemple l´exercici 4 l´apartat 2 jo vaig posar:
En Xavier i l´Imma han anat a sopar al restaurant ON/ EN QUÈ/ EN EL QUAL/ et parlava fa un moment. (Estaria malament?
l´exercici 7 a la paraula classes jo com a sinònim vaig posar MANERES
a nevera l´electrodomèstic.
a l´apartat de fonètica la paraula veGetal jo vaig posar fricativa palatal sonora (3)
a la paraula confins ( la m oclusiva nasal sonora)
Moltes gràcies
Xavier,
Exercici 4.2.
Crec que és una mica forçat, però es podria admetre.
Si desglossem els dos missatges simples, hauríem d’obtenir:
En Xavier i l’Imma han anat a un restaurant.
Fa un moment et parlava del restaurant. (del restaurant=C. prep)
En aquest cas la solució seria … han anta al restaurant de què/del qual…
La teva proposta deixa entendre:
En Xavier i l’Imma han anat a un retaurant.
Fa un moment et parlava al restaurant. (al restaurant=CC Ll)
És una hipòtesi força més improbable, però no impossible, suposo.
Exercici 7
Admetríem menes (però no maneres) com a sinònim de classes.
I crec que sí, que es pot admetre electrodomèstic per nevera, posat que entenguem que ja ha sortit amb anterioritat la paraula.
Sobre l’exercici de fonètica, feu servir el truquet que dóna l’Eva més avall, ja que de moment no he sabut arreglar-ho.
Fins aviat
Hola,
Al solucionari,la part de fonètica no m’ha sortit bé. Ho pots tornar a enviar?
Moltes gràcies
Hola Núria.
Suposo que no veus les grafies. A mi m’ha passat. He aconseguit veure-ho posant-me a sobre la grafia i clicant a “modificar vínculo” quant et surt l’enllaç. Així surt la grafia a la part de dalt, on posa “texto”. Espero que et sigui útil.
Eva
Moltes gràcies Eva.
Hola Mireia,
A l’exercici de sinònims he posat coses diferents i no sé si es dornarien per vàlides. Són moltes les diferències. A veure què em dius…
Safates: recipients
Amuntegat: desat
Glopades: empassades
Enrojolant: posant-se vermella
Doncs pel que fa a recipients i desat, crec que els manca precisió.
Empassades tampoc l’admetríem, perquè és un participi, per tant, un adjectiu que no es pot fer servir en lloc de glopades, un substantiu. En un cas així sí que admetríem, en canvi, una expressió sinònima de fer més glopades, encara que anem una mica més enllà del que està subratllat. Xarrupades seria una altra opció.
Sí que admetríem posant-se vermella.
hola Mireia
se m’han sorgit dos dubtes:
1. en una frase relativa quan hi ha ” el/la qual” és SEMPRE substituir per “què”?
2. les oclusives insonores p/t/c es quedan sordes quan estan en contacte amb vocals o consonants sonores?
gràcies
salutacions
navind
1. El qual és un relatiu compost que se sol poder intercanviar per que, què o qui.
No pot intercanviar-se per cap altra forma quan el relatiu fa de complement del nom (CN), com per exemple:
La noia el germà de la qual és trapezista ens donarà entrades per anar al circ.
En aquesta frase el pn relatiu la qual no es pot intercanviar.
2. Les oclusives sordes p/t/c a final de paraula es mantenen sordes seguides de vocal: tap enorme. ta[p] enorme
Sonoritzen seguides de consonant sonora: tap blau. ta[b] blau
hola mireia
gràcies per la resposta.
en l’explicació que dones, és perquè el CN es una persona?
“”No pot intercanviar-se per cap altra forma quan el relatiu fa de complement del nom (CN), com per exemple:
La noia el germà de la qual és trapezista ens donarà entrades per anar al circ. ( en aqst cas ho entenc perfectament pq no anar un altre pro. relat)””
però si fos la frase seguente:
ha guanyat la cursa el cavall del qual t’havia parlat
hi podriem posar “DE QUÈ”? crec que aquí el cavall no es considera persona?
gracies
Cal entendre que d’aquí…
La noia el germà de la qual és trapezista ens donarà entrades per anar al circ.
…en surten dos missatges simples.
La noia ens donarà entrades per anar al circ.
El germà de la noia és trapezista.
L’antecedent és la noia. En l’oració subordinada l’antecedent fa de CN del substantiu germà. Quan el pn relatiu substitueix un element i fa de CN, només podem utilitzar-ne la forma composta. Això passa quan en castellà utilitzaries cuyo, cuya, cuyos, cuyas.
En l’exemple Ha guanyat la cursa el cavall del qual t’havia parlat, el pn relatiu fa de CPrep. Com que la funció del relatiu és diferent a la de CN, és correcte intercanviar-lo per què:
Ha guanyat la cursa el cavall.
T’havia parlat del cavall. (del cavall=C prep)
Un petit incís:
He estat buscant, a la pàgina 89 del llibre, les característiques del rossellonès i sembla ser que en aquest dialecte s’utilitzen les formes: llur i llurs per al possessiu tal i com indica l’afirmació 4ª de l’exercici del Bloc III, Marc sociolingüístic i històric de la llengua, del simulacre de prova.
Per tant jo diria que la resposta és VERTADERA. Vaig errat?
Doncs tens raó.
Probablement la pregunta està mal forumlada, perquè és cert que llur i llurs són formes pròpies del rossellonès.
També és possible entendre que la resposta és falsa, perquè també hi ha altres formes de possessius com llura i llures. Així que crec haurem de donar la formulació per ambigua i ,per tant, depèn de com l’hagueu entès.
Hola Mireia,
M’ha sortit un dubte: a la paraula “haurà” de l’exercici de fonètica, la “a” no seria neutra en no ser la síl·laba tònica?
Efectivament la a d’hAuria és una vocal neutra. Ja està canviat.
Mireia, t’agrairia molt que li donessis un cop d’ull al quadre resum de dialectes que ens ha facilitat la Núria, per assegurar-nos que és fiable. Hi ha alguns detalls que em sembla que no estan bé.
P. ex. Segons el quadre l’única forma dialectal que no distingeix entre b/v és el nord-occidental. Segons el llibre, en canvi, els únics que distingeixen la v labiodental són el tarragoní i el valencià . Per tant, entenc que tots els altres no les distingim.
D’altra banda segons el quadre, l’únic que emmudeix la r final és altre cop el nord-occidental. Segons el llibre l’únic dialecte que pronuncia les r finals és el valencià. Per tant, tots els altres l’emmudim.
En el cas dels sons fricatius que passen a africats altra cop diu que només ho trobem en el nord-occidental. Segons el llibre el valencià també fa exactament el mateix.
I són precisament aquestes dues formes dialectals les que més problemes em porten a l’hora de cercar les maleïdes diferències.
Ajudaaaaaaaa!
Benvolguts i benvolgudes,
No puc deixar de recomenar-vos aquest acte, primer per distraure l’ambient i segon perquè crec que té molt a veure amb el curs que ja haurem acabat el divendres vinent.
I
LA LÍRICA TROBADORESCA: ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ
CLARA MIR I MERCEDES DELCLÓS
II
LECTURA DE POEMES DELS ASSISTENTS
CASAL DEL POBLENOU – VOCALIA DE CULTURA
DIA:
DIVENDRES
18 DE JUNY DE 2010
HORARI: DE 19:00H A 21:00H
LLOC: CASAL DEL POBLENOU
CICLE POESIA A LA CARTA
CURS 2009 – 2010
SESSIÓ XV
ORGANITZACIÓ CLARA MIR – MARTA MALLEU
MARIÀ AGUILÓ, 129 BAIXOS
Tl. 932 212 350
933 081 678
Crec que serà molt interessant perquè toca el tema de les “trobadores” occitanes i hi haurà explicació, recitat i cantat.
Doncs sí que sembla molt interessant. Probablement no em serà possible assisitir-hi per l’horari, però té molt a veure amb el curs.
Moltes gràcies
Hola Mireia,
Fent l’últim repàs de fonètica he rellegit a la pàgina 268 del llibre, en l’apartat de velarització, que la combinació final “-nc” provoca la desaparició de la consonant velar i la pronunciació d’una “n” velaritzada (la que té la poteta cap a davant). Si és així, al simulacre de prova, la fonètica del grup -nc de la paraula “cinc” no hauria de portar la [k] després de la “n” velaritzada, oi?
Salutacions!
Eva, el llibre ho fa tal i com tu dius.
Altres fonts proposen la transcripció que jo he penjat. A la prova s’admetrà qualsevol de les dues opcions.