HISTÒRIA DE LA LLENGUA – RESUMS

A partir del 2n trimestre anirem penjant els textos que han elaborat els alumnes per parelles o grups de tres.

o. D HL primers textos
(No estava a la llista inicial, però també entra)

1. Ramon Llull, creador del català literari (segle XIII)
(Oliver Carou, Navind Joonucksingh, Jonatan Palacin)

2. Les cròniques catalanes (segle XIII-XIV)
(Maria Antònia, Duniel, Carles)

3. La lírica trobadoresca (segle XII-XIII)
(Eva Olmos, Carmen Ortega)

4.La Cancelleria reial. Importància en la història de la llengua (segle XIII)
(Sadurní, Xavier)

5. L’humanisme: Bernat Metge i Antoni Canals (segle XIV-XV)
(Eva Palacios, Elena Santiño)

6. L’esplendor de la literatura medieval – El Segle d’Or de la literatura catalana (segle XV)
(Rafael, Francesca)

7. Literatura moderna: Renaixement, Barroc i Il·lustració (segle XV-XVII)
(Lola, Meritxell)

8. La Renaixença: objectius literaris (segle XIX)
(Patrícia, Núria)

9. Modernisme i Noucentisme (primer terç segle XX)
(Núria, Carmen)

10. Literatura catalana de postguerra (1939-1975)
(Mari Luz, Carme)

♣ (Cal imprimir-ho?, fem-ho en paper per reciclar ja usat per una cara.)

20 Responses to “Resums HL”


  1. 1 Lola i Meritxell 26 Mai 2010 a les 14:48

    LITERATURA MODERNA (S. XVI al S. XVIII)

    Els autors romàntics anomenen Decadència aquest període per la qualitat irregular de la seva producció literària.

    – Durant el Renaixement, l’aristocràcia i la classe culta catalanes adopten el castellà i s’obliden els criteris lingüístics. En canvi la producció de tipus popular, transmesa per via oral i fulls solts, i bé compilada en reculls, segueix amb plena vitalitat…El Comte Arnau, Misteri d’Elx. La poesia popular d’en Pere Serafí és renovadora.

    – Al Barroc , el llenguatge es recarrega, i s’introdueix la sàtira mordaç. Destaca en teatre Lo desengany de Francesc Fontanella

    – Al s. XVIII, amb La Il·lustració, la raó i l’ordre científic s’estableixen. Destaquen el Baró de Maldà amb el Calaix de Sastre, dietari de costums barcelonines i, a Menorca, dominada pels anglesos, en Joan Ramis, amb la tragèdia Lucrecia.

  2. 2 Eva 26 Mai 2010 a les 20:34

    L’ HUMANISME
    Comença a Itàlia el s.XIV. Arriba a Catalunya a finals del s.XIV. Es desenvolupa durant el s.XV. Té el propòsit de recuperar obres dels autors clàssics i aporta una nova visió de l’home i de la seva situació al món.

    BERNAT METGE (1340-1413)
    Notari i escrivà. També secretari dels Reis Joan I i Martí l’ Humà.
    Coneixia la cultura dels professionals de la salut i les lletres.
    Va estar implicat en escàndols i acusacions de corrupció. Reintegrat com a secretari de la cancelleria del rei.

    Vers:
    Llibre de Fortuna e Prudència: 1a. obra
    Medecina apropiada a tot mal: escrita a la presó. Tractat medieval de remeis. Burlesc. Forma epistolar
    Prosa:
    Lo Somni. 4 llibres
    Primer: diàleg sobre la immortalitat de l’ànima amb Joan I a la presó
    Segon: comentari de l’actualitat des de el purgatori
    Tercer: traducció del Corbaccio de Boccaccio
    Quart: elogi de les dones

  3. 3 cursdsantmarti 26 Mai 2010 a les 22:29

    De part de la Núria…

    La Renaixença (segona meitat segle XIX) :
    Època compresa entre la Decadència i el Modernisme amb influència del Romanticisme. Es van restaurar la llengua, la literatura i la cultura catalanes. Neix la identificació llengua i pàtria. Sorgeix dintre de la burgesia amb una projecció popular en els Jocs Florals.
    Tenia per objectius:
    • Recuperació del passat de Catalunya
    • Recollir la literatura popular de tradició oral
    • Normalitzar i normativitzar la llengua i depurar-la de castellanismes
    • Crear una literatura en tots els gèneres
    • Crear òrgans de difusió cultural en català
    Destaquen la poesia d’Aribau, Oda a la Pàtria; i de Jacint Verdaguer, L’Atlàntida, Canigó ; i de Rubió i Ors. La novel·la de Bofarull Lo Coronel d’ Anjou; i de Narcís Oller, L’Escanyapobres, La febre d’or, La bogeria, Pilar Prim. El teatre de Guimerà; Mar i Cel, Terra Baixa, La Santa Espina i el periodisme que s’inicia en castellà per després passar al català.

  4. 4 cursdsantmarti 26 Mai 2010 a les 22:40

    De part del grup del Navind…

    Ramon Llull

    ———–
    Considerat el pare del català literari, Ramon Llull va néixer l’any 1232 a Mallorca. Sota el regne de Jaume I, va treballar com a majordom a la cort i dugué una vida alegre fins que tingué unes aparicions de Crist crucificat, i a partir d’aquí la seva vida va canviar radicalment. Va sentir-se cridat per Déu. Per això, va deixar la vida fàcil per dedicar-se a la vida ermitana, a escriure llibres i a fundar monestirs.

    Ensenyava àrab als missioners, així com la manera de convèncer els musulmans de convertir-se al cristianisme. Va morir al 1325 tornant d’un viatge a Tunis.Va escriure més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència (Arbre de sciència, Tractat d’astronomia), d’educació (Blanquerna, de mística (Llibre de contemplació), de gramàtica (Retòrica nova), novel·les (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties).

  5. 5 Carme 26 Mai 2010 a les 23:05

    La literatura catalana de postguerra (1939-1975)

    L’any 1939 Catalunya surt perdedora d’una guerra, empobrida i esgotada. Serà una època marcada per l’opressió del règim franquista, que vol eradicar qualsevol signe que sigui català. La cultura catalana passa a la clandestinitat a causa de la reducció de l’ús de la llengua als àmbits familiars, la desfeta i prohibició d’organismes culturals i literaris i l’exili de molts escriptors.

    Malgrat que tots els gèneres literaris pateixen les conseqüències de la postguerra, en destaquen diversos autors. En narrativa, sobresurt Mercè Rodorera amb obres com La plaça del Diamant i Mirall trencat. També destaca Llorenç Villalonga amb les obres Mort de dama i Bearn o la sala de les nines. En poesia mereixen especial atenció autors com Joan Brossa, Carles Riba i Salvador Espriu. I pel que fa a l’assaig, cal mencionar Josep Pla i Joan Fuster.

  6. 6 Maria Antònia i Carles 28 Mai 2010 a les 7:13

    LES CRÒNIQUES CATALANES (SEGLES XIII-XIV)

    La historiografia catalana medieval compta amb quatre textos fonamentals: La crònica de Jaume I, la crònica de Bernat Desclot, la crònica de Ramon Muntaner i la crònica de Pere el Cerimoniós. Són obres redactades en un context d’estabilitat política, social i d’expansió cap a la Mediterrània. Dues d’aquestes cròniques van ser escrites pels mateixos reis -Jaume I el Conqueridor i Pere el Cerimoniós-, cosa que ens situa davant un cas excepcional de narració en primera persona: el plural majestàtic. Les altres dues van ser escrites per personatges molt propers a la Cort.

    Els quatre textos es caracteritzen per donar a conèixer la realitat contemporània del moment en què es van escriure, el to heroic i el sentiment nacional, la uniformitat lingüística – explicable pel paper de la Cancelleria Reial -, la utilització del diàleg, l’estil directe, els records i les reflexions personals.

  7. 7 Francesca 28 Mai 2010 a les 19:39

    El Segle d’Or de la literatura catalana (s.XV)

    En aquest període s’introduiex a la Corona catalano-aragonesa la disnatia castellana dels Trastàmara. Inicialment es mantenen les estructures pròpies i el català continua essent la llengua nacional. Els conflictes de successió provoquen el trasllat de la Cort a València, que es converteix en el nou centre cultural.

    En l’àmbit de la narrativa destaquen obres com Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, L’Espill o Llibre de les dones de Jaume Roig i l’estil de la valenciana prosa, caracteritzat pel barroquisme i l’ús de llatinismes. Joan Rois de Corella representa aquest estil. En el camp de la poesia destaca Ausiàs March, que trenca amb la poesia de tradició trobadoresca del segle XIV, de clares influències provençals (Jordi de Sant Jordi o Jaume March). En la seva obra utilitza només el català i tracta temes més intimistes, com a El cant espiritual.

  8. 8 Eva 29 Mai 2010 a les 17:04

    LA LÍRICA TROBADORESCA

    Neix a finals del s.XI al sud de França. És la primera manifestació culta en una llengua vulgar: el provençal. Fins llavors la literatura s’havia fet en llatí. La literatura provençal produïda pels trobadors catalans és la base de la poesia del Segle d’or de la literatura catalana del s.XV.

    Els autors o trobadors eren els que componien la lletra i música dels poemes. Aquests tipus de composicions estaven subjectes a uns estrictes motlles de mètrica i versificació. El gènere que més destaca és el de la poesia amorosa, l’anomenat amor cortès, el qual es caracteritza pel trasllat de l’estructura feudal a la literatura.
    Paral·lelament a la literatura culta n’hi hagué una altra de popular, produïda i consumida pel poble de divulgació oral, la literatura joglaresca.

    Destaquem els següents autors de l’època: Guerau de Cabrera, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.

  9. 9 Carmen 2 Juny 2010 a les 12:53

    El Modernisme i el Noucentisme
    Actituds literàries comunes en ambdós grups: els interessa la tradició per tal de modernitzar-la, introdueixen autors europeus a través de les traduccions. Exaltaren la individualitat creadora. Poder arribar a l’ànima catalana a través del llegendari, el folklore i el paisatge. El seu objectiu era transformar la societat catalana en societat culturalment més moderna.

    El Modernisme fou un moviment cultural català. El seu objectiu era transformar la societat catalana en societat culturalment més moderna.Autors destacats d’aquest període en narrativa són: Víctor Català (Solitud), Raimon Casellas (Els sots feréstecs), Prudenci Bertrana (Josafat) i, en poesia, Joan Maragall (Elogi de la paraula).

    Amb el Noucentisme s’inicia un segle nou, amb propostes de canvi. (1906-1923). Es van assolir noves quotes de poder, que van crear una infraestructura normalitzadora de la llengua amb Pompeu i Fabra. El Noucentisme fa un ús molt concret dels gèneres literaris, els més utilitzats són la poesia, l’assaig i l’oratòria: Josep Carner, Guerau de Liost i Eugeni d’Ors.

  10. 10 NAVIND 9 Juny 2010 a les 14:50

    ciao bella

    perquè Ramon Llull i la Literatura de postguerra estan en un altre color? serien els favorits per l’exam per si de cas? gràcies.

    salutacions

    navind
    🙂


  1. 1 Acta sessió 21-1-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 22 gener 2010 a les 12:35
  2. 2 Acta sessió 26-1-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 27 gener 2010 a les 14:15
  3. 3 Acta de la sessió 2-2-2010 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 4 febrer 2010 a les 11:05
  4. 4 Acta sessió 5-2-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 5 febrer 2010 a les 11:34
  5. 5 Acta sessió 19-2-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 19 febrer 2010 a les 14:35
  6. 6 Acta sessió 24-2-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 24 febrer 2010 a les 11:55
  7. 7 Acta sessió 16-2-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 7 Març 2010 a les 21:11
  8. 8 Acta sessió 9-2-10 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 7 Març 2010 a les 21:14
  9. 9 Acta sessió 19-1-09 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 7 Març 2010 a les 22:16
  10. 10 Acta sessió 3-12-09 « Bloc del curs de llengua Retroenllaç en 7 Març 2010 a les 22:27

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s





%d bloggers like this: